La Direcció de Persones ha publicat avui una circular estranya. Sense venir a tomb, sembla que ens volen explicar el contingut d’un Conveni Col•lectiu que ja porta signat des del febrer i, per tant, ja el coneixem. Cal anar a l’últim punt de la circular (Reducció de jornada) per entendre que la realitat és que ens volen parlar de com l’empresa interpreta el Reial Decret de reforma del mercat laboral: ho interpreta de la forma més restrictiva possible i, per tant, incorrectament.

En contra del que diu l’empresa, el Reial Decret no parla de reducció de jornada lineal i no acumulable. Aquesta és una lectura que fa l’empresa anant en contra dels principis d’interpretació del dret laboral. Amb el temps segurament la jurisprudència els farà esmenar la posició extrema que han decidit escollir per tractar un tema que requereix ser abordat d’una forma molt diferent.

El més greu, més enllà del debat jurídic, és el transfons d’estil en la gestió que traspua. La concreció de la reducció de jornada a elecció del treballador o treballadora no havia estat font de conflicte a la nostra empresa en el passat. Per què justament ara ho converteixen en una eina en contra de la plantilla?

Les empreses del món amb més èxit i amb més productivitat per empleat són aquelles que disposen de protocols de conciliació que permeten als seus empleats compaginar els aspectes laborals i personals a plena satisfacció. La decisió de restringir les possibilitats de compaginar la vida laboral i personal perjudica la nostra empresa i ens allunya de l’objectiu d’excel•lència que se suposa que busquem.

La gestió de la plantilla massa sovint és desastrosa. Suposem que el cap del departament 1227 troba a faltar algun procés de reestructuració en el que poder fer i desfer al seu capritx i busca altres caramelets que li permetin saciar la seva necessitat de gestionar poc i molestar molt, fins i tot equivocant-se estrepitosament amb un tema tan sensible.

Aquesta empresa en aquests moments no es pot permetre tenir tan poca visió, per aquest motiu CCOO emplaça a la direcció a reconduir aquest despropòsit.

CCOO portem temps reclamant a la direcció una solució per al pagament de la retribució variable corresponent a l’any 2011, un dels exercicis més durs que hem viscut i que hem superat amb èxit tal i com han comunicat els directius a la CNMV en un fet rellevant, del que suposem és coneixedor l’accionista majoritari, el FROB.

La plantilla observa amb un estat general d’estupor, per no posar un altre adjectiu, que canviar el nom al mateix concepte pot provocar el pagament o no d’uns incentius ja devengats i reconeguts per l’empresa (recordem que aquest 2012 s’ha liquidat retribució variable lligada a determinats objectius).

Davant d’aquesta situació CCOO volem manifestar el següent:

• No permetrem que l’empresa no pagui una retribució reconeguda i assignada, per la qual cosa esgotarem tots els mecanismes per aconseguir el que volem: el pagament de la retribució variable corresponent a l’exercici 2011.

• El termini per reclamar judicialment és d’un any.
• En cas de presentar una reclamació judicial, la via que escolliríem preferentment seria la demanda col•lectiva presentada directament per CCOO. En aquests moments tan complicats no creiem que sigui recomanable demanar als afiliats i/o empleats que posin el seu nom i cognoms en una demanda individual contra l’empresa.
• A UNNIM, entitat subhastada i amb pèrdues declarades l’any 2011, l’autorització pel pagament dels Incentius del 2011 s’ha efectuat alguns dies enrere amb el vist-i-plau del Regulador i del nou propietari, el BBVA.
• CCOO hem traslladat a la Direcció de Persones que considerem que és imprescindible que es realitzi en els propers dies una reunió amb tots els representants sindicals per abordar aquest tema. Hem estat convocats pel proper dia 22 de maig.

En diverses ocasions hem demanat la reconsideració del servei CX a Casa, però davant la reiteració de l’empresa en publicitar i potenciar aquest servei, i del fet de no aplicar cap mesura per disminuir els possibles riscos, CCOO hem presentat avui a la reunió del Comitè de Seguretat i Salut Laboral les següents propostes per tal de minimitzar els greus problemes de seguretat que aquest tipus de gestions poden originar:

• Fer les visites fora de l’oficina sempre en parelles.

• Prohibició d’entregar i/o recollir diners en efectiu.
• Avaluació prèvia dels riscos laborals.
• Contractar una assegurança de vida i accidents pels empleats que realitzin les visites comercials externes.
• Contractar una assegurança de tot risc pel vehicle de l’empleat que fa la gestió comercial, si s’utilitza aquest mitja de transport.
• Pagament de totes les despeses que el desplaçament origini: transport públic, benzina, parkings, autopistes, etc.
• Posar a disposició de l’empleat un mòbil de l’empresa assignat a l’oficina per a comunicar possibles incidències.
• Proporcionar defensa jurídica a l’empleat en cas de litigi.

Resta també pendent una modificació normativa que permeti als empleats treure fora del centre de treball la documentació del client necessària per a la visita, sense a arriscar-se a un incompliment flagrant de la Llei Orgànica de Protecció de Dades.

La situació actual de crisi, els desnonaments, el no pagament dels interessos de les participacions preferents, etc. estan posant en una situació d’extrema inseguretat a la plantilla.
Per CCOO la seguretat dels empleats ha d’estar per davant de tot, i l’empresa ha de posar tots els mitjans necessaris per aconseguir-ho.

1 L’esborrany de declaració que remet Hisenda a qui l’hagi sol·licitat no inclou la quota sindical, per la qual cosa caldrà incloure-la si és el cas.
2 Si l’ingrés a compte no ha estat repercutit al perceptor, i per tant ha augmentat els rendiments del treball, computa com a “Interessos pagats” tal com recull la Direcció General de Tributs en diverses consultes. Així, si fos el cas, augmentaríem els interessos pagats en 144 euros per l’ingrés a compte.
3 És la part de la casella 02 de l’apartat de Rendiments del treball que correspon a la retribució en espècie pel préstec d’habitatge.
4 A Catalunya aquest percentatge és del 16,5% si el declarant es troba en algun dels supòsits següents: menor de 32 anys y amb una base imposable total, menys mínim personal i familiar, inferior a 30.000€; haver estat en situació d’atur més de 183 dies durant l’exercici; discapacitat igual o superior al 65% o formar part d’una unitat familiar que inclogui al menys un fill en la data de meritament del impost.
5 A Catalunya i Múrcia els porcentatges de la part autonòmica aplicables a la compensació per adquisició d’habitatge habitual abans del 20/01/2006 varien respecte a la norma general. El programa PADRE els aplica automàticament un cop informada la Comunitat Autònoma de residencia.

La tributació de l’exercici 2011 es realitza d’acord amb la llei de l’IRPF, la 35/2006. El principal canvi que introduí la citada llei en la deducció per inversió en habitatge habitual va ser reduir aquesta deducció a un percentatge únic del 15%(1). No obstant això, per als habitatges comprats amb anterioritat al 20/01/2006 estableix una compensació fiscal per la diferència entre la deducció actual i la que establia la llei anterior. Compensació aquesta que també podrà aplicar-se en els habitatges comprats abans del 4/05/98, encara que ha desaparegut la compensació fiscal addicional que podien gaudir amb l’anterior llei, amb el que s’iguala el tractament fiscal per a tots els habitatges comprats amb finançament aliè amb anterioritat al 20/01/2006.

Els aspectes més importants a tenir en compte, per a no resultar perjudicats en la declaració que ara hem de realitzar, afecten a l’ingrés a compte repercutit que no ha originat un major ingrés salarial i la consideració del salari en espècie i l’ingrés a compte en la deducció per compra de l’habitatge habitual.

Cal advertir als qui utilitzin l’esborrany que envia Hisenda a qui ho sol•licita, que l’esborrany fa una primera estimació sobre la deducció per habitatge habitual, però caldrà modificar-la amb els criteris que assenyalem a continuació perquè Hisenda no disposa de les dades sobre la part de salari en espècie que correspon a finançament per habitatge habitual.

L’ingrés a compte repercutit al treballador no origina un major ingrés salarial. L’imprès de la declaració, com ja és habitual, recull aquest fet. D’aquesta manera, en l’apartat de retribucions en espècie cal omplir la casella Valoració (a), la casella Ingressos a compte (b) i la casella Ingressos a compte repercutits (c), sent els Ingressos íntegres el resultat de a+b-c.

La base de la deducció per inversió per habitatge habitual quan hi ha finançament aliè la constitueixen les amortitzacions de capital i els interessos pagats.

En el cas dels empleats i empleades d’estalvi quan gaudim de préstecs bonificats, aquests generen un salari en espècie i els corresponents ingressos a compte. El salari en espècie per préstecs per a compra d’habitatge habitual significa de fet una major imputació d’interessos, augmentant per tant la base de la deducció. Així per determinar els interessos per capitals aliens invertits en l’adquisició d’habitatge, haurem de sumar la retribució en espècie als interessos realment pagats pel préstec, al que li sumarem l’amortització de capital efectuada, i totes les despeses que es derivin d’aquest finançament. Sobre el resultat obtingut aplicarem el percentatge que assenyala la llei per a determinar la deducció de la quota pertinent.

Si l’ingrés a compte que es deriva del salari en espècie no ha estat repercutit al treballador o treballadora la Direcció General de Tributs, en diverses consultes (21/06/2002, 11/04/1997 i 13/05/1992)*, ha contestat que es considera com a interessos deduïbles la suma de la valoració de la retribució en espècie i l’ingrés a compte, és a dir la mateixa quantia que constitueix rendiment del treball per al perceptor.

En el cas que hi hagi més d’un titular de l’habitatge i es facin declaracions separades, la retribució en espècie, com ingrés salarial que és, se la imputa el treballador que la percep i la deducció, calculada segons els criteris explicats, s’imputa a cadascun dels titulars de l’habitatge en funció del tant per cent de propietat que tingui (Consulta a la DGT 1474-03)*.

Les primes d’assegurances de vida o d’incendis vinculades al finançament aliè de l’habitatge habitual són deduïbles en considerar-se com a una despesa derivada d’aquest finançament. (Consulta 292 de 11/05/2001)*.

Les persones que van comprar el seu habitatge habitual abans del 20 de gener de 2006 i el van finançar amb un préstec, podran comparar l’actual tractament fiscal de la compra d’habitatge amb la deducció que establia la llei anterior i podran practicar una compensació fiscal per la diferència. La base de la deducció, en tots dos casos, és la mateixa doncs només ha variat el percentatge de la deducció. El sistema de càlcul, anomenat compensació per habitatge, està incorporat al programa PADRE.

Com ja hem indicat, els habitatges comprats abans de 4/05/1998 perden la possibilitat de la compensació addicional que tenien i només poden gaudir de la compensació actual.

* Les respostes a consultes tributàries tenen un caràcter merament informatiu, i per tant no són vinculants per a l’Administració la qual podria canviar de criteri. De tota manera, si s’actua d’acord amb els criteris exposats per l’Administració en les seves respostes no s’incorrerà en responsabilitat per infracció tributària, segons l’art. 5.2 de la Llei de Drets i Garanties del Contribuent.

1 A Catalunya el percentatge passa al 16,5% si el declarant es troba en algun dels supòsits següents: menor de 32 anys i amb una base imposable total, menys mínim personal i familiar, inferior a 30.000€; haver estat en situació d’atur més de 183 dies durant l’exercici; discapacitat igual o superior al 65% o formar part d’una unitat familiar que inclogui al menys un fill en la data de meritament del impost.
2 L’esborrany de declaració que remet Hisenda a qui l’hagi sol•licitat no inclou la quota sindical, per la qual cosa caldrà incloure-la si és el cas.